Maneres de viure per sempre

Trist, molt trist....

Crec que aquest llibre de la Sally Nicholls ha sigut l'únic que llibre que m'ha fet plorar, i és més, el dia que el vaig acabar de llegir el vaig llençar per la finestra d'un setè pis, i des d'aleshores no l'he volgut tornar a veure, sé que ha passat per tres mans més, i totes han fet el mateix.

Tot i ser una novela juvenil, és un llibre i una història molt dura. El protagonista té leucèmia, i les seves primeres paraules a la narració són: "Em dic Sam. Tinc onze anys. Col·lecciono històries i dades interessants. Tinc leucèmia. Quan tu llegeixis això, segurament ja serè mort."

Com totes les històries, quan es duen a un terreny proper, se t'incrusten més a la pell, i aquesta se m'ha quedat ben empeltada, i voldria dedicar-li un gran record a un petit gran amic que vaig perdre quan encara no teniem 10 anys per un càncer.