PESSIGOLLES!!!!!

El meu primer glog!!!!!!!!!! aqui el teniu!!!!!!!!
Cliqueu sobre el titol per veure'n l'enllaç i poder escoltar!!!!

La tauleta sensible

La tauleta sensible (digitalitzadora o gràfica) és un perifèric de comunicació amb l'ordinador, que actúa a través de la digitalització de superficies amb exploració mecànica que reconeix les posicions per sontacte físic.
Consisteix en una superfìcie plana sobre la qual, l'usuari pot dibuixar una imatge que es mostrarà a la pantalla de l'ordinador al qual està conectat.
La tauleta permet introduir gràfics o dibuixos a mà tal i com ho faria amb llàpis i paper, i també permet apuntar i assenyalar objectes que es troben a la pantalla, reemplaçant el ratolì com a dispositiu apuntador principal.
Per veure-ho clar:





L'aplicació per la qual la ONCE està treballant és la comunicació informàtica de l'alumnat amb discapacitat visual.
Vaig veure com s'aplicava als jocs, i sobre la tauleta es col·loquen làmines amb relleu previament elaborades i que guiaràn a l'alumne per la pantalla. Per exemple, en jocs simples dividint la pantalla en quatre apartats delimitats per lìnies en relleu, i sobre els quals es desenvoluparà l'acció del joc.
Per a poder jugar amb la tauleta sensible a l'ordinador, també cal tenir en compte l'adaptació del joc, i fer-ne la màxima descripció possible a nivell auditiu.

El problema d'aquest sistema és que les làmines han d'estar molt milimètricament elaborades i cal anar amb molta cura a l'hora de col·locar-les, per tal que coincideixin al 100% amb la pantalla i no pugui aportar errors equivocs a l'alumne. A més a més, cal trobar jocs amb gràfics facilment elaborables en relleu i que permetin la màxima autonomía a l'alumne i per tal que no s'haguin de canviar a cada canvi de pantalla.

Mafalda, una gran crítica amb el món i la societat, personatge molt admirable i al que tinc un gran respecte.
Aquestes són algunes de les seves perles en matèria educativa.... Per pensar-hi....

Huérfanos de Brooklyn

Llibre molt recomanable de l'autor Jonathan Lethem!!
És una novel·la de detectius i d'intriga, on el personatge principal té la síndrome de Tourette.
A banda de la història (que per mi podria ser millorable), la seva narració m'ha semblat excepcional, i el tracte que donen al personatge principal, molt enrriquidor.
Tot i no respondre al que per a mí seria un estereotip generalista de gran part de la nostra societat, el personatge principal narra en primera persona i d'una forma molt clara les seves vivències, tant amb la síndrome com amb la desestructuració i desarrelament que sent al haver-se criat en un horfanat de Brooklyn.


"Entonces se conviertiò en un imperativo tocar todos los pinguinos. ... Una vez tocado el primer pingüino, ya no tenía elección."


"El síndrome de Tourette te enseña lo que la gente ignora y olvida, te enseña el mecanismo de tejido de la realidad que la gente emplea para esconder lo intolerable, incongruente y perturbador: te lo enseña porque tú eres el que interpone en sus caminos lo intolerable, incongruente y perturbador."

http://www.papelenblanco.com/novela/ahuerfanos-de-brooklyna-de-jonathan-lethem

http://archivodenessus.com/rese/0351/index.html

Criatures d'un altre planeta

Un llibre frustrant...

Aquest llibre de la periodista Elisabet Pedrosa narra la vida de la Gina, una encantadora nena de 5 anys des del punt de vista de la seva mare, que se sent perduda, sola i moltes vegades no sap com la pot ajudar, tot i aixo no perd les ganes, i fa tot el possible per tal de donar-li una vida millor i entendre-la.

Us deixo el blog que duu l'Elisabet i enllaço un video molt emotiu sobre la Gigi que també trobareu al seu blog...

http://planetarett.blogspot.com/

Maneres de viure per sempre

Trist, molt trist....

Crec que aquest llibre de la Sally Nicholls ha sigut l'únic que llibre que m'ha fet plorar, i és més, el dia que el vaig acabar de llegir el vaig llençar per la finestra d'un setè pis, i des d'aleshores no l'he volgut tornar a veure, sé que ha passat per tres mans més, i totes han fet el mateix.

Tot i ser una novela juvenil, és un llibre i una història molt dura. El protagonista té leucèmia, i les seves primeres paraules a la narració són: "Em dic Sam. Tinc onze anys. Col·lecciono històries i dades interessants. Tinc leucèmia. Quan tu llegeixis això, segurament ja serè mort."

Com totes les històries, quan es duen a un terreny proper, se t'incrusten més a la pell, i aquesta se m'ha quedat ben empeltada, i voldria dedicar-li un gran record a un petit gran amic que vaig perdre quan encara no teniem 10 anys per un càncer.

Benvinguda

Benvinguts al meu blog, que espero us resulti interessant...
Per part meva intentarè recomanar i reflexionar sobre tot allò que consideri pot ser interessant, tot i que només ho sigui per a una persona, que serà un petit gran món per mi.
Moltes gràcies per avançat....